En record de Josep Gallisà Beltran President del CNAM 1988-1995

En record de Josep Gallisà Beltran, President del CNAM 1988-1995

Ha marxat un soci.

Hi ha socis que deixen el Club, però hi ha socis que ho són del tot, ho són fins al final. Ser socis del Club Nàutic d’Arenys és inseparable de la seva persona. No es plantegen la possibilitat d’abandonar-lo siguin quines siguin les circumstàncies que envolten el Nàutic. Josep Gallisà era un d’aquests.

Fins fa ben poc ens creuàvem pel Club i ens saludàvem. “President”, ens dèiem amb complicitat. Perquè Josep Gallisà va ser un president que tots hem de recordar.  

Durant el seu mandat, el Club va fer un gran pas endavant i va superar també una gran crisi. Es va remodelar el moll de ribera, amb la creació de la palanca 7, els vestidors actuals i el Bar Mariners. Però, mentre aquest projecte anava endavant, es va descobrir que tota la resta de palanques tenien un defecte de qualitat del formigó i s’havien de fer de nou. La mà ferma de Gallisà al timó va permetre arribar a bon port i ens va deixar el club pràcticament com el coneixem ara.

Però Josep Gallisà tenia altres virtuts. Gran esportista, navegant passional des de l’any 1965, va guanyar el Campionat d’Espanya el 1974 i el Campionat de Catalunya el 1989. L’any 1976 va ser un dels cinc fundadors de l’Associació Nacional de Creuers.

Estimava el seu “Viking”, era fàcil trobar-lo a bord sempre al final de la palanca 2. Fa ben poc va encarregar una rehabilitació del barco. Qui fa restaurar el veler quan ja té 80 anys és algú que porta aigua salada a les venes.

Gallisà, a més de president, va ser un soci exemplar. Sempre amb un somriure als llavis, una salutació per a tothom, ni una queixa. Tots els caps de setmana al Club. Si el restaurant estava tancat, dinava al bar Mariners. Que obria el restaurant, anem-hi a dinar. Que no? Aperitiu al bar saludant a tothom que passava.

Els últims anys va estar ben involucrat amb una de les millors iniciatives que hi ha hagut a la història del Nàutic i que no ha sortit de cap junta, sinó d’un grup de socis que ell va liderar. “Els Masters”, socis amb “llarga experiència” que els dijous es troben per navegar. Esperem tots poder formar par del seu grup algun dia.

El Club necessita molts socis com Josep Gallisà. Ell ha marxat a navegar altres mars i ho ha fet portant el gallardet del Club.

Recordem-lo com es mereix.

11 de desembre del 2016

Joan Gallifa

ET POT INTERESSAR

NOTÍCIES RECENTS