Necrològica del soci Francesc Flos i Margalef

Necrològica del soci Francesc Flos i Margalef

30.10.2015, Joan Gallifa - Ens ha deixat un soci insigne, un soci exemplar. Ens ha deixat en Quico.

Molts dels socis actuals no el recordareu pel nom, però si ja porteu uns anys venint pel Club, segur que tindreu a la memòria aquell vellet amable, d'estatura continguda que caminava per les palanques amb un somriure plàcid en direcció al seu petit Arcoa Sherif. Home i vaixell agermanats, fets a mida, adaptats a les necessitats, fugint de la lògica perversa de les aparences. Reflex de l'honestedat vital de l'armador. Segur que el recordareu.

Els que no l'hem oblidat som tots els que en debutar la dècada dels 70 corríem per les palanques del Club jugant entre els nostres Optimist. Quico!! Quico!! -cridàvem en veure'l sortir amb el seu barquet, i ell, rialler, llançava un llarg cap a l'aigua. Llavors no hi havia piscina i els nois ens banyàvem al port, i agafats a la corda d'en Quico ens deixàvem remolcar entre rialles nostres i del patró, fins que virant molt a prop d'alguna boia plena de musclos, aconseguia, amb mirada maliciosa, alliberar-se de la càrrega de trapelles i sortia a pescar lloritos a la platja de Cavaió.

En Quico sempre estava a punt per entretenir els nanos, per ajudar els companys, per encetar una tertúlia riallera, per participar i, si calia, per organitzar totes les activitats socials del Club. Mai des que el vaig conèixer als anys seixanta li vaig sentir una queixa, ni un retret, ni una crítica cap a res ni ningú. Sempre positiu.

En Quico va navegar molts cops, moltes milles, en moltes embarcacions. Com aquell dia que van marxar de travessa de jubilats entremaliats ell, l'Emili Duch i en Climent Vidal a bord del "Yotu".

Ara, en Quico, igual que aquells companys, ha iniciat l'última travessa acompanyat de Caront. El viatge a l'altra riba que tots farem algun dia. Però ell no fa la travessa a la nau mitològica. En Quico s'ha tornat a embarcar en el seu vell Empordà.